In su 1866, in martzu, su massaju, Luigi Puddu, arendi su cungiau de “S’è munzu Franciscu”, in localidadi “Cort’e Lucetta”, si fiat acatau ca s’obrada de s’aladru suu iat atumbadu a calincuna cosa de tostau. Crosidadosu e impentzamentau de custu fattu, ndi iat scostiau su ju, iat incarrerdu a sgavari e iat agatadu una lastra de brunzu scolpida, longa 60 cm, arta 45 cm, lada 5 mm, chi pesàt 20 chilus.

Su massaju, chi non iat cumprèndiu s’importàntzia de cussu documentu epigràficu, iat portadu sa tàula a bidda e dd’iat cunsinnada a su predi, su canònicu Giuanni Cardia, chi dd’iat bòfiu recumpensari cun dexi francu (dus scudus de prata), chi po cussus tempus fiat unu bellu tanti.

Giuanni Spano, chi si fiat fatu cunsinnari sa lastra, dd’iat esaminada e studiada e dd’iat poi donada a su Museu Natzionali de Tatari, innui s’agatat ancora imoi.

S’iscritzioni, a caràteris capitalis, in 27 rigas, narat prus o mancu custu:

“Imperadori Otoni Cesari Augustu Consoli. Sa dia dexiotu de martzu”.

Custu cumandu, trascritu e postu a cunfrontu cun su registru sigilladu de su procònsoli Lucio Elvio Agrippa, pertocat sa chistioni de is terras de is Patulcensis ocupadas chentza de deretu de is Galillensis.

Custu documentu stòricu, de importu po una chistioni amministrativa, giurìdica, linguìstica e epigràfica, est una testimoniàntzia scrita rara, chi chistionat de sa situatzioni de is popolatzionis sardas in època imperiali romana, cunfrimendi, intra is atras cosas, po sa prima borta, sa presèntzia de Otoni in su tronu de Roma.

Difati sa data de su 18 de martzu de su 69 p.C., si riferit a unu mesi e duas dis prima de sa dia chi s’imperadori Otoni sia fut bocidu, pustis sa derruta de Bedriaco, acant de Cremona. In prus, sa tàula agatàt a Stersili, si contat de su perìudu de gherra intra is popolatzionis de s’internu, de illacanamentus e de torrobatòrius, spiegat sa funtzioni de is governadoris romanus in Sardìnnia e si donat informus de importu asuba de sa lìngua e sa burocratzia de s’època.

Custa testimoniàntzia spantosa fiat interrada a su costau de sa bidda romana de Cea Idda, zona chi oi est arrica meda de repertus archeològicus, chi atestant s’importàntzia de custa localidadi e si faint pentzai a custu logu coment de sa sedi de sa popolatzioni de is Galillens.

“Progetu finantziadu cun s’Avisu Pùblicu IMPRENTAS annualidade 2021-2022”

Sa tecnologia sighit a ispantare e a lòmpere a cosas chi a unu tempus non si podiant nemmancu immaginare.

Bastas a pensare a un’aparatu nou chi arribbat dae Taiwàn, capatzu de donare rispostas a preguntas chi finas a oe mamas espertas ebbia podiant donare.

Una de custas est pro ite unu piseddu est pranghende. De seguru si tratat de una de is dimandas chi is babbos si faghent dae is primas dies de fida de unu fìgiu.

Tando, custu aparatu nou diat pòdere agiudare a ddu cumprèndere. Si narat Qbear e est fatu dae Quantum Music, tenet una forma tzirculare e est forradu de silicone. Unu programma analizat su prantigeddu de su pipiu pro cumprèndere si siat istracu, tèngiat fàmine, siat sididu, s’intendat male, bògiat èssere dengadu, o si s’est imbrutadu e tocat a ddu cambiare.

Sa cosa ispantosa est ca custa aina inteligente diat èssere capatza de ddu fàghere isceti in 10 segundos cun una pretzisione de su 95%.

Sos babbos retzint sas notìficas de comente istat su pipiu cun un’aplicatzione cumplementare, chi donat informatziones fintzas de sa temperadura de s’aposentu.

Gràtzias a s’abbistesa artifitziale, su Q-bear diat resèssere a s’adatare a àteros bisòngios de sa criadura. Difatis, segundu sos programmadores, s’aparatu si podet pianificare pro intonare s’anninnia o pro istròchere sa muida chi su pipiu intendiat in sa bentre de sa mama.

Podimus nàrrere chi custa tecnologia dae una banda permitit de cumprèndere mègius sos bisòngios de is pipios piticos, ma in su matessi tempus ponet calicuna duda, sende chi est est semper un’ogetu artifitziale chi intervenet in un’edade dìliga meda. In unu tempus chi totus semus semper collegados a ìnternet e cunditzionados dae sa tecnologia, semus seguros chi una criadura dereta de nàschere depat intrare in cuntatu cun custos aparatos? In prus no ddoe at su perìgulu chi su raportu intre pipiu e genitores potzat èssere influentzadu? Amus a bìdere in su benidore si amus a pòdere rispòndere a custas dudas.

Pro como s’aparatu est espostu in su Consumer Electronics Show (CES) de Las Vegas.

“Attività realizzata col contributo della Regione Sardegna – IMPRENTAS 2022-2023. LR 22/2018, art. 22”