In s’Ortu botànicu de Casteddu s’Euphorbia Canariensis prus manna de Europa
Sa bìsitat a s'Ortu Botànicu s'acumprit longu su viale printzipale. Una galleria birde manna chi giughet cara a s'Anfiteatru Romanu, in ue est possìbile osservare, a manu manca, s'esemplare prus mannu in Europa de Euforbia de sas Canàrias (Euphorbia canariensis L.) chi faghet una muda istramba ogna bia chi avent s’abertura de sos frutos suos in sos meses istadiales. In prus de sa bartza tzentrale si podet una mata de Figu (Ficus magno) cun raighinas a culunna ispantosas.
Corfit sa richesa de mesches tropicales e subtropicales chi cun fatzilidade si sunt aclimatadas e chi oramai ant crèschidu gosi meda dae lòmpere a una mannària manna meda a beru, comente sa Nolina longifolia,
In sas diversas bartzas in prus, s’agatant sas numerosas ninfeas, su lìgiu de abba, sos frores lughentes de Nelumbium o sos tzufos de sos papiros e de àteras Cyparea e Typharea.
Subra totu sa superfìtzie de s’Ortu Botànicu s’agatant numerosas testimonias de època romana interessantesmeda, bi sunt presentes unu sistema de tzisternas, una bartza a forma de trivùgiu, unu Calidarium (gruta Gennari) e unu Libarium, in ue s’abbaiant sos antigos atores romanos chi resaiant in su teatru pagu a presu de in cue.
Pro torrare a sa mata de s’Eufòrbia de sas Canàrias, ‘esemplare, ampru prus de 100 metros cuadros, est in sa parte arta de su giardinu, imbatoradu a su muru chi partzit s’ortu dae s’Anfiteatru Romanu.
S’Eufòrbia de sas Canàrias est una mata manna cun cun truncos a culunna artos finas a 3-4 metros, a setzione cuadrangulare, diramados, cun costanas subra de cale creschent de sas ispinas curtzas auntzinadas.
Su frore s’aberit a budrones in sa parte arta de su fundu, cun venaduras de colore ruju, chi formant unu nitzu a copa a fùrriu a unu frore feminile tzentrale, inghiriadu dae 5 frores maschiles.
“Progetto finanziato con l’Avviso Pubblico IMPRENTAS annualità 2021-2022”
© RIPRODUZIONE RISERVATA